El germen de la violència de gènere
La infantesa i l'adolescència són unes fases del desenvolupament molt importants en el nostre cicle vital car les etapes posteriors estan determinades per tot allò que ens ocórrega. Aquest tema s'ha tractat de diferents maneres en el seté art. Ara bé, Larry Clarck fa un retrat dur, descarnat i, lamentablement, cert sobre aquest segment poblacional que va des dels dotze anys fins als dèsset anys. Contextualitzat en la societat novaiorquesa i allunyat dels canons convencionals, el director fa palesa de quelcom real, que està ahí davant dels nostres nassos i que de vegades mirem de gaidó. Cal dir que el film està rodat l'any 1995, però que la vigència la hi manté. En aquesta època, el fantasma de la sida aguaitava i planava sobre el cap de tothom, no sent com en l'actualitat, una malaltia controlada.
Doncs bé, la pel·lícula mostra a uns dels protagonistes del film (Telly), com un xic insensible, mascliste i misògin, només preocupat pel sexe —obsessionat en desvirgar xiquetes— i les drogues. Hi apareixen dues seqüències molt interessants. En cadascuna d'elles (una amb xics solament i l'altra amb xiques) parlen de les seues aventures sexuals. Ambdues hi comparteixen la neciesa, la inconsciència i la desinformació. El resultat és un grup de jovenalla totalment desconnectat del món, sense compromís i amb una actitud càndida cap al futur.
El film té una estètica (conscientment) descuidada que casa i correlaciona amb l'atmosfera, sòrdida i plena de riscos que originen les anades i vingudes dels seus personatges. Va causar polèmica en el seu moment per les seues escenes crues que creaven disgust en l'espectador (ja en les primeres imatges hi surten Telly i una adolescent de dotze anys tenint relacions sexuals). Es plantejava si aquesta era la manera de presentar la problemàtica juvenil o, per contra, es recreava massa en la part més fosca. Crec que en el temps s'ha pogut comprovar que posar en discussió i reflexió aquesta problemàtica és necessari, atesa la vulnerabilitat de la canalla. No cal dir que l'obra té defectes (en el meu parer, l'atapeïment de fotogrames continus, sense donar cap treva a assolir la trama). És de justícia, però, afirmar que aporta un assumpte molt interessant com és l'afrontament de la joventut al món de la sexualitat i de les drogues, i una mirada crítica al germen de la violència de gènere.
KIDS. 1995. Estats Units. Color. 90 Min
Direcció: Larry Clark
Intèrprets: Leo Fitzpatrick, Justin Pierce, Chloë Sevigny, Rosario Dawson, Joseph Chan, Sarah Henderson, Sajan Bhagat, Billy Valdes, Billy Waldeman
Guió: Larry Clark, Harmony Korine, Jim Lewis
Música: Lou Barlow
Fotografia: Eric Alan Edwards
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada