LA MESTRA, de Sergi Pitarch Garrido (2023)

Gràcies, Marifé

"És que jo no vull que els meus fills lladren com els meus pares". Ço és el que va dir un pare quan la mestra va introduir el valencià a l'escola de Barx. Aquesta frase és absolutament clarificadora. Exemplifica el complex d'inferioritat i l'autoodi que hem anat inoculant els valencians al llarg de la nostra història. Com a bons súbdits, hem normalitzat, dia rere dia, la colonització i la humiliació. Una compra barata del discurs supremacista i un mimetisme que condueix a la renúncia de la nostra identitat. 

Sempre sorgeixen, però, atletes del somni que lluiten pel que som, com ara La Mestra. Que el conjur no dura sempre, ja ho deia Al Tall. Val al dir que fer això l'any 1974, encara amb el franquisme vigent, fou un acte d'autèntica valentia i compromís en la defensa dels nostres drets lingüístics. En arribar al poble de la Safor i en escoltar a la xicalla parlant en la nostra llengua, Marifé Arroyo —castellanoparlant i d'arrels salmantines— els va dir: "vull que em parleu en valencià, vull aprendre la vostra llengua i amerar-me de la vostra cultura". Marifé, sense saber-ho, s'endinsava en un camí atapeït de pedres gegants sota la botiflera i aguaitadora mirada dels subjugadors de calça llarga. Així les coses, va patir la repressió i va acabar expulsada de l'escola de Barx. 

Amb tot, el llegat i l'empremta que hi va deixar ha sigut clau perquè es desenvolupara una consciència col·lectiva al nostre país. La seua innovadora metodologia educacional, amb un model d'ensenyament progressista —el valencià hi va ser una eina més—i avançada al seu temps, ens va obrir les portes a una modernitat amb valors nous: la igualtat, la cooperació mútua i l'humanisme com a concepció integradora. La mateixa Marifé apareix al documental explicant la seua experiència i el seu projecte a Barx. També Víctor Labrado, autor del llibre de la història de la mestra, hi analitzà les circumstàncies i l'estratègia dels blavers amb la gastada paranoia anticatalanista. Hi apareixen molts més (entre ells, el seu marit, el poeta Josep Piera), amb apunts molt interessats, tot entremesclat amb imatges de l'època: la persecució de València (que no la batalla, com molt bé deia un dels entrevistats), la bomba a Fuster, la prohibició de parlar valencià en el pati, la UCD i les —maleïdes— forces d'ocupació que encara les sofrim avui en dia... El valencià, però, es va introduir i es va consolidar en l'àmbit educatiu. Que lladre qui haja de lladrar. Nosaltres, no. Gràcies, Marifé.

 

LA MESTRA. 2023. País Valencià. Color. 79 Min.

Direcció: Sergi Pitarch Garrido

Guiò: María Bravo Cortes, Sergi Pitarch Garrido

Música: Javier Pitarch Garrido

Fotografia: Ricardo Fornés