De la nit al dia
La coses solen canviar de la nit al dia. Expressions com "demà serà un altre dia" o "gita't i demà veuràs les coses d'una altra manera", exemplifiquen clarament els canvis que experimentem els éssers humans. La nostra idiosincràsia és molt difícil de desxifrar i utilitzem estratègies per aconseguir els nostres propòsits. Sorogoyen planteja una història aparentment senzilla, però carregada de profunditat on es produeix una metamorfosi salvatge als personatges. De la frivolitat de l'esbargiment al nerviosisme i serietat quan es genera una situació de crisi. Aquestes dues parts que mostra la pel·lícula, és a dir, la nit i el matí estan molt marcades no només en el comportament dels protagonistes, sinó també en la posada en escena i en les imatges: de la tenuïtat a la blanca il·luminació.
Se subratllen de manera molt intel·ligent aquests contrastos que fa que l'espectador canvie el seu estat d'ànim de manera sobtada. La soledat del carrer a les hores de matinada acompanyades per eixe halo, barreja de romanticisme i il·lusió per assolir la simbiosi amb la persona que coneixes, les converses a l'escala o la bogeria per agradar dansant nu pels carrers, dóna pas a un enfrontament i una forta tensió a la casa del protagonista.
Amb una atractiva posada en escena, propera a la teatralitat, Stockholm és una metàfora de les relacions humanes—indispensables per evolucionar socialment— però que guarden una complexitat que fan que siguen enriquidores de vegades i perjudicials d'altres.
STOCKHOLM. 2013. Espanya. Color. 90 Min
Direcció: Ricardo Sorogoyen
Intèrprets: Javier Pereira, Aura Garrido
Guió: Ricardo Sorogoyen, Isabel Peña
Música: Diversos autors
Fotografia: Álex de Pablo
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada