Estrès postraumàtic
Drama psicològic contextualitzat a l'Algèria de 1994 —en la devastadora guerra civil algeriana, anomenada "dècada negra"— en el qual s'emfatitzen els horrors de la violència a través de la ment sensible i malalta de S. (enrolat a la policia) i del seu amic de la infància Lofit (pertanyent a l'exèrcit de lluita antiterrorista). Tots dos emprenen un viatge cap a la recerca d'un terrorista, l' Abou Leila del títol.
Molt ben narrada, al film imperen les seqüències oníriques ubicades a la imaginació de S., confonent a l'espectador entre la ficció i la realitat. Encara que, al capdavall, això ajudarà a fer que s'entenguen millor les motivacions i comportament d'ambdós. Potser, el metratge resulte una mica extens, no obstant això, estem davant d'una òpera prima digna, que mereix la nostra atenció.
Molt ben narrada, al film imperen les seqüències oníriques ubicades a la imaginació de S., confonent a l'espectador entre la ficció i la realitat. Encara que, al capdavall, això ajudarà a fer que s'entenguen millor les motivacions i comportament d'ambdós. Potser, el metratge resulte una mica extens, no obstant això, estem davant d'una òpera prima digna, que mereix la nostra atenció.
ABOU LEILA. 2019. Algèria. Color. 135 Min.
Direcció: Amin Sidi-Boumédiène
Intèrpretes: Slimane Benouari, Lyès Salem, Azouz Abdelkader, Fouad Megiraga, Meriem Medjkrane, Hocine Mokhtar, Samir El Hakim
Guió: Amin Sidi-Boumédiène
Fotografia: Kaname Onomaya
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada