La metàfora del corder
Dins de les moltes arestes que pot tenir la immigració, la història d'Oleg ens explica fets universals sobre ella, tal com la desprotecció que té aquesta gent que deixa la seua terra per trobar un món millor. Sí, a més, a això li afegim que altres circumstàncies poden empitjorar la seua situació ens trobem en un viatge laberíntic a les profunditats de l'infern. Així, Oleg, és víctima de, primerament, un deficient funcionament de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals a Bèlgica (una investigació adequada de l'accident no li haguera hagut de suposar un acomiadament laboral) i després de l'extorsió, en aquest cas de la màfia i corrupció, perpetrat pel malèfic Andrei, polonés buscat per la Interpol.
El resultat de tot això són moments de patiment per part d'una persona innocent que escapa del seu país per trobar feina i enviar diners a la seua família. La trama va lligada a la metàfora del corder que li explicava la seua àvia: "Quan l'àvia em va explicar la història del corder que sacrifiquen em vaig posar a plorar. L'àvia em va dir: " No plores, no és una història trista, és una història d'esperança. "I jo li vaig dir: " Com vols que ho siga si el corder es mor? Va dir que jo no ho entenia, que no anava d'això. Vaig començar a tenir por, perquè vaig comprendre que jo era el corder". I després quan entra al museu i es parla del quadre dels germans Huber i Jan van Eyck, antics pintors flamencs, el guia explica: " Se la considera una obra mestra de l'art europeu i un tresor mundial. El panell central té com a peça principal un altar on està el Corder de Déu. El corder està sobre l'altar envoltat de catorze àngels disposats en cercle. El corder té una ferida al pit de la qual brolla la sang fins al calze daurat, però no expressa cap mena de dolor, en referència al sacrifici de Crist". El corder és Oleg, perquè és sacrificat en un món moltes vegades injust, però també, com deia la seua àvia, ell és també l'esperança per tornar i canviar les coses.
La duresa de les imatges i la sensació d'angoixa que transmet, donen bon compte d'una realitat que està a l'abast dels nostres ulls i que s'ha de denunciar, tal com ho fa magistralment aquest sorprenent film.
El resultat de tot això són moments de patiment per part d'una persona innocent que escapa del seu país per trobar feina i enviar diners a la seua família. La trama va lligada a la metàfora del corder que li explicava la seua àvia: "Quan l'àvia em va explicar la història del corder que sacrifiquen em vaig posar a plorar. L'àvia em va dir: " No plores, no és una història trista, és una història d'esperança. "I jo li vaig dir: " Com vols que ho siga si el corder es mor? Va dir que jo no ho entenia, que no anava d'això. Vaig començar a tenir por, perquè vaig comprendre que jo era el corder". I després quan entra al museu i es parla del quadre dels germans Huber i Jan van Eyck, antics pintors flamencs, el guia explica: " Se la considera una obra mestra de l'art europeu i un tresor mundial. El panell central té com a peça principal un altar on està el Corder de Déu. El corder està sobre l'altar envoltat de catorze àngels disposats en cercle. El corder té una ferida al pit de la qual brolla la sang fins al calze daurat, però no expressa cap mena de dolor, en referència al sacrifici de Crist". El corder és Oleg, perquè és sacrificat en un món moltes vegades injust, però també, com deia la seua àvia, ell és també l'esperança per tornar i canviar les coses.
La duresa de les imatges i la sensació d'angoixa que transmet, donen bon compte d'una realitat que està a l'abast dels nostres ulls i que s'ha de denunciar, tal com ho fa magistralment aquest sorprenent film.
OLEG. 2019. Letònia. Color. 108 Min.
Direcció: Juris Kursietis
Intèrprets: Valentin Novopolskij, Dawid Ogrodnik, Anna Próchniak, Guna Zarina, Adam Szyszkowski, Marcos Adamantiadis, Ronald Beurms, Toussaint Colombani, .
Guió: Liga Celma-Kursiete, Juris Kursietis, Kaspars Odins
Música: Aaron Cupples
Fotografia: Bogumil Godfrejów
Fotografia: Bogumil Godfrejów
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada