Valenta mirada a l'univers LGTB a través de les inseguretats d'un adolescent cisgènere (tal com es planteja en la pel·lícula) que viatja a la casa de la seua germana, lesbiana, a Nova York per passar l'estiu. Allà es topa amb una atmosfera presidida pels comportaments de personatges amb orientacions sexuals i identitats de gènere diferents de la seua. El camí que es trobarà serà una mica sinuós però ple de vitalisme i aprenentatge. El film va fent salts, així passem del que en un principi era despreocupat i frívol a allò que és dramàtic i reflexiu, fins a arribar al canvi que es produeix en el mateix Adam.
El director proposa un aspecte molt suggestiu com és l'engany del protagonista de fer-se passar per trans per poder lligar-se a la xica dels seus somnis. El que hagués pogut donar lloc a una típica comèdia d'embolics esdevé en un joc determinant en l'obra per a ser conscient de la realitat d'un col·lectiu molt marginat en la societat.
La cinta em sembla molt didàctica, fresca, reivindicativa i llibertària, però especialment honesta perquè, a part de posar veu a una majoria silenciada, tampoc amaga certes contradiccions i postures trobades que apareixen en aquesta comunitat. D'aquesta manera, podem observar com hi ha manifestacions a favor del matrimoni homosexual (en plena era Bush) i, per contra, d'altres, en el mateix lloc, on no estan a favor que es prioritze tal matrimoni perquè perpètua els valors d'una societat patriarcal. Així mateix, també es mostren conductes de domini, submissió i promiscuïtat. Contradiccions que, per cert, apareixen en tots els col·lectius, comunitats i, per extensió, en tots els éssers humans. Per això, Adam, és més que res, un cant a la llibertat i a la igualtat.
El director proposa un aspecte molt suggestiu com és l'engany del protagonista de fer-se passar per trans per poder lligar-se a la xica dels seus somnis. El que hagués pogut donar lloc a una típica comèdia d'embolics esdevé en un joc determinant en l'obra per a ser conscient de la realitat d'un col·lectiu molt marginat en la societat.
La cinta em sembla molt didàctica, fresca, reivindicativa i llibertària, però especialment honesta perquè, a part de posar veu a una majoria silenciada, tampoc amaga certes contradiccions i postures trobades que apareixen en aquesta comunitat. D'aquesta manera, podem observar com hi ha manifestacions a favor del matrimoni homosexual (en plena era Bush) i, per contra, d'altres, en el mateix lloc, on no estan a favor que es prioritze tal matrimoni perquè perpètua els valors d'una societat patriarcal. Així mateix, també es mostren conductes de domini, submissió i promiscuïtat. Contradiccions que, per cert, apareixen en tots els col·lectius, comunitats i, per extensió, en tots els éssers humans. Per això, Adam, és més que res, un cant a la llibertat i a la igualtat.
ADAM. 2019. USA. Color. 95 Min.
Direcció: Rhys Ernst
Intèrprets: Nicholas Alexander, Margaret Qualley, Ashlie Atkinson, Chloe Levine, India Menuez, Mj Rodriguez, Haley Murphy, Gracie Lawrence, Julia Weldon, Hayley Huntley, Marie Danger, Colton Ryan.
Guion: Ariel Schrag (Libro: Ariel Schrag)
Música: Jay Wadley
Fotografia: Shawn Peters
Fotografia: Shawn Peters
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada