Diferents maneres de sentir
Normalment és molt fàcil parlar des de fora sense conéixer en profunditat allò que es cou a l'interior de cada persona. Si extrapolem aquesta afirmació a qualsevol àmbit de la vida tindrem servit un plat ple de paraules buides i mancades de càrrega emocional. El problema s'agreuja quan això passa a la infància. Què sent una persona pertanyent a aquesta etapa de la vida quan està sumida en un estat de preocupació i de confusió que afecta el seu psicoorganisme? La resposta requereix esforç i empatia, cosa que, malauradament, pateix una gran part de la societat. Estíbaliz Urresola ens acosta a l'univers de la transsexualitat a través de la mirada d'Aitor/Cocó/Lucía (utilitze els tres noms intencionadament) qui, a l'edat de vuit anys, experimenta un despertar de la seua consciència. Durant aquesta transformació interior, la xiqueta no deixarà de sofrir en la lluita quotidiana per l'autoconeixement en la seua crisi d'identitat. D'aquesta manera, els seus iguals, la família, les cognicions, la conducta, i en definitiva tot allò que l'envolta condicionarà la seua evolució.
L'encert més gran d'aquesta pel·lícula és el tractament que dona a les persones que envolten Lucía. En aquest sentit, no deixa de banda la seua psicologia i la càmera està molt atenta a les seues reaccions davant l'actitud de la xiqueta. Gestos, mirades, silencis, converses furtives (escoltades per la protagonista)..., aquest conglomerat està retratat de manera clara, concisa i precisa, facilitant a l'espectador la comprensió de les emocions que van i venen a velocitat vertiginosa en cada seqüència. La companyia d'una factura tècnica atraient —amb una esplèndida fotografia i posada en escena— reforcen la diègesi d'aquest film.
Lucía, té un llarg camí per recórrer. Necessita la tolerància, la transigència il'amor que troba a la bella relació amb la seua tia Lourdes, tot un exemple d'intel·ligència emocional. Lourdes sap què fer, què no fer i què dir a cada moment. Sap callar quan cal. Sap com empényer els tutors de la xiqueta perquè la comprenguen i parlen amb ella. La seua saviesa racional i els seus ensenyaments actuen com un passatge poètic sobre la vida. Diferents espècies d'abelles, diferents persones i mil maneres de sentir. Emotiu i interessant film. Val la pena.
20.000 ESPECIES DE ABEJAS. 2023. Espanya. Color. 129 Min.
Direcció: Estibaliz Urresola
Intèrprets: Sofía Otero, Patricia López Arnaiz, Ane Gabarain, Itziar Lazkano, Martxelo Rubio, Sara Cozar, Miguel Garcés, Unax Hayden, Andere Garabieta
Guió: Estibaliz Urresola
Fotografia: Gina Ferrer
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada