(3) ÀNIMA NEGRA (1948), de Lewis Allen

Clarobscur humà

Alguns experts en sociologia afirmen que, a vegades, l'ésser humà no es corromp perquè no té l'avinentesa de fer-ho. És a dir; si ho tinguera a l'abast l'assumpte esdevindria en figues d'un altre paner. Altrament, com és possible que aquesta altruista missionera robe i, al remat, mate? L'exemple sociològic fa referència al fet de quan l'ambició humana es torna en perversió, tanmateix, la nostra protagonista té un motiu diguem-ne (i posem entre cometes) "racional": Ho fa i es belluga per amor, eixe amor cec que anul·la la mateixa voluntat per a sotmetre's als dominis d'un altri qui no és més que la persona estimada. També hi afecta el context social victorià i la repressió que, com a dona, sofreix. D'alguna manera, eixa perversió moral li atorga un poder de cotes inimaginables, un poder que la fa sentir bé. 

Lewis Mille dibuixa un garbull d'encegament amorós, d'extorsió i corrompiment que esclata especialment en la feble personalitat d'una Olivia que, en plena societat victoriana, es troba reprimida per la seua condició de dona. Tots els esdeveniments que apareixen tenen una influència notable en els personatges, de tal manera que es produeix un capgirament prou marcat en el fur intern d'ambdós protagonistes. Eixe joc asimètric s'harmonitza en una curada posada en escena i fotografia on els contrastos s'equiparen a la perfecció en el clarobscur humà que dimana l'atmosfera del film.

SO EVIL MY LOVE. 1948. Regne Unit. Color. 112 Min.

Direcció: Lewis Allen
Intèrprets: Ray Milland, Ann Todd, Geraldine Fitzgerald, Leo G. Carroll, Raymond Huntley, Raymond Lovell, Martita Hunt, Moira Lister, Roderick Lovell, Muriel Ake

Guió:  Ronald Millar, Leonard Spigelgass. Novela: Joseph Shearinge
Música: William Alwyn, Victor Young
Fotografia: Mutz Greenbaum