(3) LOS GOLFOS (1960), de Carlos Saura

I si fracasse?

Per més que ens entestem a dibuixar de colors la nostra existència —siga a les manifestacions artístiques o a la pedagogia quotidiana— és important no oblidar la part humana i, per tant, vulnerable de la vida. I és que, encara que intentem obviar-ho, som fills del fracàs, de l'error i de la contradicció. No ho oblida Carlos Saura a la seua òpera prima. Per a ella va comptar amb actors no professionals (a excepció de Manolo Zarzo) . En aquesta història de tall realista (amb escenaris naturals i una excel·lent fotografia) emmarcada als ravals de Madrid dels anys cinquanta, un grup de xics desconnectats del seu entorn, abandonats per la societat, es dediquen a fer xicotets furts al centre de la ciutat. Amb l'objectiu d'ajudar Juan, un dels seus amics, per aconseguir prou diners que li permetera debutar com a torero, planegen diferents robatoris. 

En visionar aquest film és inevitable pensar en Els inútils de Federico Fellini i en la colla de joves de vint anys que intenten viure a costa dels seus familiars i amics. La similitud entre tots dos films el trobem en el desarrelament que les dues bandes experimenten. Ara bé, la quadrilla de Saura viu a la perifèria amb moltes penúries econòmiques i s'aparten d'aquesta actitud plenament hedonista de l'obra del director italià. 

Les escenes dels robatoris són contundents, no exemptes de violència. A l'actitud dels protagonistes es reflecteix com era la societat espanyola d'aquells anys: patriarcal, masclista, endarrerida, pobra i desigual. La solidaritat, entesa com el suport incondicional a causes o interessos aliens, apareix al grup els quals seran solidaris amb els seus amics, però no amb la resta de gent. No obstant això, s'hi aprecia un sentiment de pertinença, gairebé familiar que xoca frontalment amb el seu comportament cap a l'altra part de la societat. Maneres d'actuar i de sobreviure altament arriscades que acaben amb el tràgic final d'un d'ells. 

El final de la pel·lícula, em sembla absolutament sensacional i metafòric. Ja ho deia Juan als seus amics: i si fracasse?, ells li contestaven "no emprenyes Juan, això no pot ser". En la nostra mentalitat de "Reis Mags" esperaríem un "happy end hollywodense" amb Juan triomfat en la seua estrena i emportant-se a Visi, la seua xicota als braços com Richard Gere a Oficial i cavaller. Però no, la correguda no surt bé i al bou costa Déu i ajuda matar-lo. Metàfora d'una vida que cal bregar amb ella, una vida dura i arrebossada de fracassos. 

LOS GOLFOS. 1960. Espanya. Blanc i Negre. 88 Min.

Direcció: Carlos Saura
Intèrpretes: Manuel Zarzo, Óscar Cruz, Juanjo Losada, Rafael Vargas, María Mayer, Luis Marín

Guió:  Carlos Saura, Mario Camus, Daniel Sueiro
Música: Antonio Ramirez Ángel, José Pagán
Fotografia: Juan Julio Baena