(3) FONTAINE D. C. "Skinty Fia" (2022)

Textos, ritmes i melodies

He de confessar que cada vegada que m'endinse en el pantanós terreny de les etiquetes musicals, hi acostume a perdre'm en un laberint del qual no puc sortir. Quin estil de música presenta aquest darrer disc de Fontaine D.C.? Jo no sabria què contestar. Si consulte a la Wikipedia trobe que és un grup de post-punk revival. Pel que sembla, un subgènere de l'indie-rock. En fi, multitud de —fútils— eufemismes per definir els vessants naturals del rock. 

Dita la meua opinió, en el preàmbul d'aquest article, sobre les palles mentals que existeixen al voltant de les nomenclatures musicals, és important donar valor a aquest treball dels irlandesos Fontaine D. C. Primer per les seues lletres treballades i profundes que van des del transcendental a l'existencial i després per la seua música, marcada per una bella i inquietant obscuritat. Sons esquinçats, distorsionats i hipnòtics forgen un fantàstic àlbum. No falten les seues preferències i homenatges al llenguatge gaèlic. De fet, el títol del disc Skinty Fia és una expressió gaèlica que significa literalment "La maledicció del cérvol", però s'usa en alguns entorns rurals per dir "Me cague en l'ou". El disc conté temes més ombrívols i experimentals; "How Cold Love is", "Bloomsday", "Big Shot", propers al pop; "Roman Holiday", "I Love You", tendents a mostrar un punt melodiós: "n àr gCroíthe go deo", "Nabokov", "Jackie Down The Line" i fins a una mena de nana; la bellíssima composició amb acordió "The Couple Across The Way". 

En definitiva, Skinty Fia és una interessant col·lecció de textos, ritmes i melodies per degustar i revisitar.

Gravat en: Dublín

Duració: 44:52

Cançons: 10

Segell discogràfic: Partisan Records

Productor/es: Dan Carey