(3) EL CARRER DE LA VERGONYA (1956), de Kenzi Mizoguchi

Disecció de la prostitució i el seu entorn

A partir d'una proposició de llei del Parlament Japonés on es planteja la prohibició de la prostitució, aquesta pel·lícula denuncia la situació de desemparament d'un gran nombre de dones japoneses, les quals es veuen obligades a exercir aquesta activitat per sobreviure en un bordell del barri vermell de Tòquio. Famílies amb problemes econòmics i desprotegides socialment treuen el cap en aquest dur i cru relat que Miziguchi dibuixa adherit a una esgarrifosa quotidianitat. D'aquesta manera, reflectint alhora realitat i societat, les víctimes estan sotmeses a un recurrent patiment on la humiliació es converteix en l'àrdua i feixuga cullera de la subsistència. Tot i això, com ja va mostrar Luis Buñuel a Viridiana, no hi ha cap regla de tres que indique que una persona desafavorida haja de ser bondadosa. Així, hi ha vegades que les víctimes es converteixen en botxins (la relació entre Yasumi, la qual engalipa i enganya Aoki per pagar una fiança amb l'objectiu d'alliberar el seu pare que ha estat empresonat de manera injusta). 

El film està ple de situacions molt tristes i veritablement dramàtiques que Miziguchi retrata i reprodueix a la perfecció a través d'uns espais i una atmosfera enganyosament liberal per a alguns, i asfixiant per a d'altres. El director denuncia també als propietaris dels prostíbuls que s'erigeixen com la quinta essència de la barra, en assumir l'irònic rol d'assistents socials en detriment d'un estat, segons ells, incapaç de tenir cura dels seus conciutadans. 

D'un ambient insà sorgeixen, com cal esperar, la bogeria i la ira incontrolada. No obstant això, una vegada que la roda recorre la seua volta, tot torna a començar com a la fantàstica escena final, on la vergonyosa realitat inicia el seu periòdic itinerari fins a assolir un altre final diferent en la forma, però igual en el fons.

AKASEN CHITAI. 1956. Japó. Blanc i Negre. 85 Min.

Direcció: Kenzi Mizoguchi
Intèrprets: Machiko Kyô, Aiko Mimasu, Ayako Wakao, Michiyo Kogure, Eitarô Shindô, Kumeko Urabe, Bontarô Miake, Haruo Tanaka, Daisuke Kato, Hisao Toake

Guió:  Masashige Narusawa. Novela: Yoshiko Shibaki
Música: Toshiro Mayuzumi

Fotografia: Kazuo Miyagawa

Críticas de Kenzi Mizoguchi  (clicar en este mismo enlace para leerlas):

Les Germanes de Gion (1936), Contes de la Lluna Pàlida d'Agost (1953), Els Amants Crucificats (1954)