(1) ESCAPE (2024), de Rodrigo Cortés

Falsament kafkiana

Ens trobem davant de la típica pel·lícula que ho promet tot: un repartiment formidable, un director consolidat, una banda sonora hipnòtica, un bon disseny visual, una factura tècnica impecable i una producció a càrrec del mateix Martin Scorsese. Qui dona més? Amb aquests elements, qualsevol cinèfil tindria motius de sobres per a afrontar el seu visionat amb entusiasme.

Tanmateix, el resultat no pot ser més decebedor. El director ens ofereix una història falsament kafkiana que intenta —sense aconseguir-ho— emular tant l’humor macabrament absurd dels germans Coen com el surrealisme de Buñuel.

No sé si el metratge pretén servir com una metàfora sobre la manca de llibertat autoinduïda que els éssers humans cedim a les autoritats; segurament admet múltiples interpretacions. El que sí que puc afirmar és que, en termes narratius i cinematogràfics, aquesta història no funciona de cap de les maneres.

ESCAPE. 2024. Espanya. Color. 129 Min.

Direcció: Rodrigo Cortés
Intérpretes: Mario Casas, Anna Castillo, José Garcia, Guillermo Toledo, Josep Maria Pou, Blanca Portillo, José Sacristán, Juanjo Puigcorbé, Francisco Javier Pastor, Xóan Fórneas, David Lorente, Zulema Santana, Albert Pla, Sergio Álvarez, Daniel Chamorro

Guió:  Rodrigo Cortés. Novela: Enrique Rubio
Fotografia: Víctor Reyes

Música: Pau Castejón