(3) LA VIDA DE CHUCK (2024), de Mike Flanagan

Continc multituds

Fes-me cas. És millor no saber res d'aquesta pel·lícula abans de veure-la. És preferible que, si pot ser, no t'hages llegit ni el llibre, perquè el factor sorpresa és molt dolç. La història està dividida en tres actes. Doncs bé, mentre mirava el primer em vaig preguntar: això què hòsties és?, una versió lliure de Melancholia de Lars von Trier? Acabes del tot desconcertat. Això sí, en començar el segon ja vas lligant caps. 

Aquesta adaptació d'un relat curt de Stephen King és una bellíssima metàfora sobre la vida tot donant importància supina al carpe diem i a gaudir dels xicotets moments, aquells que realment donen sentit a la nostra existència. Em sembla magistral el ball juntament amb la bateria del segon acte. Crec que eixa llarga escena ho explica tot sense dir res. Disfrutar, sentir, emocionar-se. Què més li podem demanar a aquest món?

Mike Flanagan crea una atmosfera fantàstica, plena d’optimisme i farcida de música i lluminositat. Un vertader cant a la vida, amb moments molt emotius. Com diu el títol d’aquesta crítica, tot prenent la cita del poeta Walt Whitman —tan present al film—, continc multituds: perquè acumule tot allò que he construït dia rere dia, perquè són amb mi, perquè estan en mi i perquè em donen magnificència. 

Lliçó de vida, lliçó de cine.

THE LIFE OF CHUCK. 2024. Estats Units. Color. 110 Min.

Direcció: Mike Flanagan
Intèrprets: Tom Hiddleston, Mark Hamill, Chiwetel Ejiofor, Karen Gillan, Jacob Tremblay, Matthew Lillard, Molly C. Quinn, Mia Sara, Michael Trucco, David Dastmalchian, Samantha Sloyan, Annalise Basso, Q'Orianka Kilcher, Kate Siegel, Benjamin Pajak, The Pocket Queen

Guió: Mike Flanagan. Historia: Stephen King

Música: The Newton Brothers
Fotografia: Eben Bolter