(2) SIN INSTRUCCIONES (2024), de Marina Seresesky

Amor parental

No he vist la pel·lícula original, però la inclouré entre les meues tasques pendents, ja que aquesta nova versió té un encant especial. Aquesta obra fusiona diferents conceptes vitals —la maternitat, la joventut, la fugacitat del temps i la mort— en un continu pel qual transitem la gran majoria dels mortals.

Al meu entendre, la seua major virtut rau en un guió que sap jugar amb la comèdia i el drama, amagant elements clau per revelar-los al tram final del metratge. És cert que, en alguns moments, se li noten les costures: l’estètica propera al format de videoclip, la sobreactuació de Paco León (que per instants recorda El Luisma de la sèrie Aída) i algunes escenes massa precipitades que apareixen de forma abrupta per justificar l’anterior.

No obstant això, la seua càrrega emotiva i els tocs d’amor compensen àmpliament aquests desajustos, oferint un bon moment davant la pantalla i una història tan senzilla com entranyable.

SIN INSTRUCCIONES. 2024. Espanya. Color. 99 Min.

Direcció: Marina Seresesky
Intèrprets: Paco León, Maia Zaitegi, Silvia Alonso, Malcolm Treviño-Sitté, Yailene Sierra, Philipp Boos, Younes Bachir

Guió:  Marta Sánchez, Irene Niubo. Historia: Guillermo Ríos, Leticia López Margalli

Fotografia: Zacarías M. de la Riva

Música: Kenneth Oribe