M'agrada molt l’enfocament d’aquest documental perquè és profundament emocional. D’aquesta manera, la guitarra de Yérai es converteix en un objecte catàrtic capaç de testimoniar les ferides i batalles que li han estat imposades per la vida. Ell mateix ho confessa davant la càmera en afirmar que aquesta cinta és com una catarsi terapèutica que li permet homenatjar i honrar la memòria de la seua germana (de fet, la immensa majoria de les seues lletres es basen en la seua empremta, a més d’altres sentiments familiars).
Efectivament, el guitarrista necessitava verbalitzar tot el que sentia i habitava constantment a dins. Era una forma de sanar-se i, al mateix temps, de fer aflorar el record de la seua germana Tania, perquè considerava que ell i la resta de la seua família li ho devien.
C. Tangana filma amb una delicadesa sorprenent, realitzant un estupend i sensible document sobre la vida i la psicologia intrínseca que acompanya aquest jove guitarrista.
Tots som fills del nostre passat i el seu ha estat aspre: la separació dels seus pares, la mort de la seua germana (tia), el xoc de cultures, el desconcert identitari… En aquest viatge, Yérai ha buscat reconéixer-se, retrobar-se i reconstruir el seu lloc al món.
Fantàstics els plans, el joc amb la càmera (apropaments, distàncies…), la llum, la posada en escena i la música que l’acompanya. Tot batega alhora en un univers emotiu, poètic i inspirador.
LA GUITARRA FLAMENCA DE YERAI CORTÉS. 2024. Espanya. Color. 91 Min.
Direcció: C. Tangana
Intèrprets: Yerai Cortés i personatges documental
Guió: C. Tangana
Música: Yerai Cortés, C. Tangana.
Fotografia: Oriol Barcelona, Nauzet Gaspar, Àlvar Riu, Diego Trenas, Arnau Valls Colomer
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada