L'emperador nu
Sí. És un fals documental. El veig amb interés. No sé res d’ell. Tampoc sé —perquè m’he mantingut al marge del context polític— si és un pamflet de la ultradreta espanyola o una crítica cap a ella, encara que m’ho puc imaginar. El que sí que puc afirmar—perquè ho comprove empíricament—és que és un treball ben fet que mostra de primera mà els mecanismes de la política per atraure la ciutadania: què cal dir, com cal dir-ho i com transmetre-ho per manipular-la (convéncer seria un eufemisme).
L’objectiu de la protagonista del film és tan audaç com astut: presentar un míting polític com una escenificació teatral. Amb l’ajuda d’un director d’escena, compon un monòleg captivador per seduir les masses, sota el títol de “Marina, Unplugged”.
La veritat és que aquest "documental" és tan fals com lleial i tan “populista” com didàctic. És inevitable percebre les costures de la trampa a través de petites contradiccions: “¿un partit nacionalista amb un eslògan anglosaxó?” o “¿qui és el que realment veu l’emperador despullat?”.
Filmat en un suggeridor blanc i negre i magníficament interpretat per Claudia Faci, aquest treball resulta captivador i fascinant, tot i que alguns moments durant els assajos puguen resultar una mica tediosos.
MARINA, UNPLUGGED. 2024. Espanya. Color. 94 Min.
Direcció: Alfonso Amador
Intèrprets: Claudia Faci, Jorge Picó, Alaitz Catalá, Toni Agusti, Ángel Galán, Miguel Ángel Romo, Begoña Soler
Guió: Obra: Alonso Amador, Jorge Picó
Música: Angel Galán
Fotografia: Diego Opazo
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada