(2) LOS ÚLTIMOS ROMÁNTICOS (AZKEN ERROMANTIKOAK) (2024), de David P. Sañudo

Sobreviure des de la fragilitat

Des de la inseguretat i la por que transmet la protagonista d’aquest film, s’albira una vida plena de sofriment. Podríem dir que la violència de gènere n’és el tema central; tanmateix, la directora utilitza aquest element fora de camp: només el percebem en la insolidaritat dels seus veïns i en el comportament anòmal del maltractador. Aquest mal generat s’inocula en l’ànima i es reflecteix en la mirada d’Irune (gran treball de Miren Gaztañaga): una mirada esquiva, poruga, que reclama empatia i comprensió.

A aquest problema tan arrelat en la nostra societat s’hi afegeixen els conflictes laborals, l’abús patronal i l’aparició d’un bony al seu pit. D’aquesta manera, Irune tracta de sortejar les adversitats somiant de tenir un espai de benestar emocional a través de la fantasia telefònica del seu «príncep blau», Miguel María, una mena d’Ítaca que esdevé el seu motor vital i existencial.

La tristesa, l’alegria i la positivitat s’entrellacen en aquest retrat de la vida, que troba el seu punt més genuí en la seua forma narrativa. En definitiva, un film que val la pena veure.

AZKEN ERROMANTIKOA. 2024. Espanya. Color. 102 Min.

Direcció: David P. Sañudo
Intèrprets: Miren Gaztañaga, Maica Barroso, Erik Probanza, Itziar Aizpuru, Ignacio Mateos

Guió: David P. Sañudo, Marina Parés. Novela: Txani Rodríguez

Música: Beatriz López-Nogales
Fotografia: Víctor Benavides