(3) SALVE MARIA (2024), de Mar Coll

Ideació filicida

Per molt que s’hi pense, no deixa de ser torbador el tema central d'aquesta història. El fet que una mare tinga pensaments de matar el seu fill és dur de comprendre per al comú de la població, no obstant això, algunes vegades aquest cas ocorre; fins al punt de portar-se a terme. 

Així és: l'estrés, l'esgotament i la depressió postpart poden donar pas a pensaments intrusius que alteren la tranquil·litat mental de qui ho pateix. 

En aquest film, tot s’explica a través de Maria, una jove escriptora que acaba de ser mare. En assabentar-se que una dona francesa ha ofegat els seus bessons a la banyera, s'obsessiona desmesuradament amb aquest fet. D'alguna manera se’n sent identificada i, per això, tracta d’esbrinar els processos mentals que van conduir aquella dona a cometre una atrocitat així. Alhora, se sent atemorida i carregada de culpa perquè li assalten pensaments de fer mal al seu propi nadó.

Entre l’interés del tema per a la seua nova novel·la i el seu moment psicològic delicat, Maria iniciarà un viatge imprudent i d’alt risc, tant per a ella com per a la seua família. Amb una narració encertada, la pel·lícula aconsegueix sacsejar l’espectador, ja que el suspens i la tensió es mantenen al llarg de tot el metratge.

En definitiva, un relat que navega entre la maternitat mal resolta, la convivència de parella mal avinguda i la incipient bogeria del personatge central. Un film estimable que cal tindre en compte.

SALVE MARIA. 2024. Espanya. Color. 111 Min.

Direcció: Mar Coll
Intèrprets: Laura Weissmahr, Oriol Pla, Giannina Fruttero, Belén Cruz

Guió: Mar Coll, Valentina Viso. Novela: Katixa Agirre

Música: Zeltia Montes

Fotografia: Nilo Mur