(3) POLVO SERÁN (2024), de Carlos Marques-Marcet

¡Mueran los novios!

Quan t’adones que la vida ja no té sentit sense la teua parella de sempre, s’activen els mecanismes d’un amor incondicional que pot arribar a expressar-se en la decisió més extrema: l’acompanyament final. Una manera d’unificar-se per segellar un amor etern.

David Marques-Marcet explora els límits d’aquest vincle afectiu en una història tan bella com colpidora, on ressalta el paper essencial —i terapèutic— de les relacions humanes. Per a això, utilitza un guió ben treballat juntament amb una escenografia basada en la música i la coreografia, per donar forma a un relat que aprofundeix, des d’un punt de vista psicològic, en conceptes existencials com la pèrdua i el desig d’un amor etern.

Les tensions emocionals i familiars afloren davant la proposta tan insòlita que planteja la parella. ¿Com poden uns fills acceptar que els seus pares se’n vagen a Suïssa, a una associació de mort voluntària assistida? La mare (Claudia) decideix no esperar que la seua malaltia terminal deteriore el seu cos, i la seua parella (Flavio) vol acompanyar-la per morir al seu costat. Una situació complexa i una proposta difícil d’assumir per a la família. A partir d’eixe moment, flueixen diferents energies que intenten trencar el bloqueig mental que els atrapa.

Malgrat el dramatisme, la pel·lícula no renuncia a l’humor, de vegades corrosiu —com aquell “¡Mueran los novios!” que exclama la filla entre la ràbia i la incomprensió—, ni tampoc a una certa lluminositat positiva: la d’aquells que troben pau en prendre una decisió definitiva.

En definitiva, Polvo serán és un film reflexiu i emotiu que ens convida a mirar amb serenitat l’amor, la mort i la llibertat d’escollir el propi final.

Espiga de Plata Festival de Valladolid 2024.

POLVO SERÁN. 2024. Espanya. Color. 106 Min.

Direcció: Carlos Marques-Marcet
Intèrprets:  Ángela Molina, Alfredo Castro, Mònica Almirall, Patrícia Bargalló, Alván Prado, Manuela Biedermann, Emma Corbacho

Guió: Carlos Marques-Marcet, Clara Roquet, Coral Cruz

Música: Maria Arnal

Fotografia: Gabriel Sandru