dimecres, 20 de març del 2024

(3) ANDREI RUBLEV, d'Andrei Tarkovsky (1966)

  Pinzellades humanístiques d'art estètic
A través de la vida del monjo i pintor rus Andrei Rublev, la pel·lícula mostra una sèrie de conceptes —tant concrets com abstractes— combinats amb els espais paisatgístics costumistes de la Rússia de l'edat mitjana. En aquesta abstracció es posa de manifest una sèrie de reflexions sobre l'art estètic com quelcom inabastable de catalogar per a l'ésser humà (quan Ciril etziba a "Teòfanes, el grec" que no pot expressar en paraules la bellesa de la seua pintura).
Andrei, un cop abandona al monestir d'Androkinov, en el seu camí a la catedral de Moscou, queda sorprés i impactat per les injustícies socials i tortures que hi pateix la població. Tot això, o sia; els seus dubtes místics, la força de l'amor carnal (l'episodi de la festivitat amb dones nues voletejant pel bosc, el posterior captiveri a la creu i la seducció de Marfa), la discussió sobre religió amb Teòfanes i el fet d'haver matat un home, li conduiran a tenir un bloqueig artístic i existencial.
L'obra està estructurada en un pròleg (el globus aerostàtic que representa la fugida cap a la llibertat) i un epíleg (en color, on es mostra diverses de les pintures d'icones religioses del pintor). A més, es divideix en vuit episodis (separats en dues parts) que es desenvolupen de manera cronològica, des del 1400 al 1423 —al rerefons de la Rússia del segle XV i esquitxada per la lluita entre prínceps rivals i les invasions tàrtares— interrelacionats entre si, cadascun dels quals influeixen en la personalitat del pintor. El film és un veritable espectacle visual, amb unes imatges prodigioses, poètiques, que mantenen i reforcen el to humanista, bell, estètic i progressista.

ANDREI RUBLEV. 1966. Unió Soviètica. Blanc i negre. 205 Min.
Direcció: Andrei Tarkovsky
Intèrprets: Anatoli Solonitsyn, Ivan Lapikov, Nikolai Grinko, Nikolai Sergeyev, Irma Raush, Nikolai Burlyayev
Guió:  Andrei Konchalovsky, Andrei Tarkovsky
Música: Vyacheslav Ovchinnikov
Fotografia: Vadim Yusov