Naturalitat
Al principi feia la sensació que ens endinsaríem en una comèdia superficial sense més pretensions que la d'oferir algunes situacions més o menys divertides i res més. Afortunadament, això no passa perquè aquesta pel·lícula té molta fondària i naturalitat. Especialment, naturalitat. Aquesta seria la paraula més adequada. Les situacions a la cinta ocorren, igual que a la vida real, de manera corrent, i els personatges han d'afrontar els problemes que se'ls presenten tal com poden. Són obstacles inherents a la nostra existència, com els que es troba Isaías, un prometedor arquitecte de quaranta anys que, després de rebre un premi per la seua feina (el suflé que esmentava, Emilio, el seu mentor), es troba ara sense projectes interessants al seu estudi d'arquitectura al costat del seu soci. En tenir més temps lliure, passa molt de temps al parc on juguen els seus fills. Isaías, se sent desubicat en tots els aspectes: a la seua feina i, sobretot, a la seua relació amb la seua dona, Ainhoa, i a la pèrdua de connexió amb ella al llarg dels anys. En fer amistat amb Sonia, mare d'un altre xiquet del col·legi, la seua perspectiva de vida canvia radicalment.La pel·lícula parla d'emocions, sentiments i contradiccions amb molta espontaneïtat i senzillesa. Hi ajuda un guió i uns personatges molt ben construïts, i, sobretot, la bona feina del seu elenc actoral. També m'agradaria destacar altres aspectes, com la música de Mikel Salas, que em sembla molt apropiada, la posada en escena, la planificació i la sensatesa i el gran calat dels diàlegs (discussions amb les seues inseguretats i dubtes) que es combinen fantàsticament amb diferents tocs de comèdia.
No m'agrada el final. Em sembla moralitzant. Considere que s'ha optat per un final feliç convencional i trillat. Un punt negatiu destacat en vermell i negreta que no entela la qualitat de la resta del metratge.
UNA VIDA NO TAN SIMPLE. 2023. Espanya. Color. 107 Min.
Direcció: Félix Viscarret
Intèrprets: Miki Esparbé, Álex García, Olaya Caldera, Ana Polvorosa, Xabi Valcárcel, Julián Villagrán, Ramón Barea
Guió: Félix Viscarret
Música: Mikel Salas
Fotografia: Óscar Durán
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada