Angoixa
Allunyada dels estàndards fílmics narratius, aquesta obra centra el seu potencial a transmetre sensacions a l'espectador sense tractar d'explicar o justificar allò que succeeix a la trama, com un lirisme arcà que ens mostra un amagatall d'emocions per descobrir. Observant aquesta pel·lícula, sentim neguit i angoixa a causa de la relació entre aquestes dues famílies que estan condicionades per un clima de foscor, ressentiment i desconfiança. De manera larvada, la directora ens explica diferents històries, suggerint aspectes no mostrats per a la imaginació de l'espectador.És impactant la deshumanització de la primera escena amb la caiguda de la protagonista i la indiferència dels acompanyants. Aquests, aliens al seu sofriment, continuen gaudint del seu descans, cosa que significa una crítica contundent a l'abandonament dels valors humans en benefici de la comoditat econòmica per part d'una cada vegada més decaiguda societat burgesa. Tota una declaració d'intencions.
La ciénaga, revelador títol, és una cinta estimable, densa i difícil, amb la qual de vegades costa connectar. Amb tot, és just reconéixer el seu caràcter arriscat i valent.
LA CIÉNAGA. 2001. Argentina. Color. 102 Min.
Direcció: Lucrecia Martel
Intèrprets: Graciela Borges, Mercedes Morán, Martín Adjemián, Juan Cruz Bordeu, Leonora Balcarce, Silvia Baylé, Sofia Bertolotto
Guió: Lucrecia Martel
Música: Herve Guyader, Emmanuel Croset
Fotografia: Hugo Colace
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada