(3) ALICIA A LES CIUTATS, de Wim Wenders (1974)

Renaixement personal

L'atzar dona lloc a un viatge iniciàtic a la personalitat del protagonista quan s'ha de fer càrrec d'Alice, la xiqueta de nou anys que, per prec de la mare, ha de portar a Amsterdam. Philip es troba en un moment de la seua vida on se sent desorientat, amb problemes econòmics, bloquejat i sense idees en el seu treball de reporter. La relació amb Alice tindrà un efecte lent, gradual, però de gran intensitat al seu interior. D'aquesta manera, el que en un principi era un simple tràmit esdevé en una transformació i motivació intrínseca; una experiència catàrtica que marcarà tots dos. 

Hi ha una gran química entre dos protagonistes: les converses, els silencis, les mirades, els enutjos, les bromes, les mentides pietoses... Tot conforma una tendra relació acompanyada d'una excel·lent fotografia en blanc i negre que imprimeix a la història d'una espècie de màgia i emocionalitat. El seu caràcter de road movie i la utilització encertada de la música de l'època: Canned Heat, Count Five, Can, Deep Purlple, Rolling Stones i el concert de Chuck Berry, així com el seu homenatge cinèfil a John Ford donen com a resultat un bell film .

 

ALICE IN DEN STÄDTEN. 1974. Alemanya de l'Oest (RFA). Blanc i negre. 110 Min.

Direcció: Wim Wenders

Intèrprets: Rüdiger Vogler, Yella Rottländer, Lisa Kreuzer, Edda Köchl, Ernest Boehm, Sam Presti

Guió: Wim Wenders, Veit von Fürstenberg

Música: The Can

Fotografia: Roby Müller