La pel·lícula que Rafa Nadal hauria de veure
Vaig tenir l'oportunitat de veure una entrevista a Rafael Nadal en què parlava sobre el salari d'homes i dones al món de tenis. El jugador mallorquí va fer una comparació amb Serena Williams. "...la igualtat no resideix, per a mi, en regalar, la igualtat resideix en que, si Serena Williams genera més que jo, jo vull que Serena guanye més que jo, ...és que jo vull que les dones guanyen més que els homes si realment generen més que els homes". Evidentment, l'esportista va fer unes declaracions superficials i reduccionistes que obviaven furgar en el més profund de les estructures socials. Doncs bé, no crec que per replicar-lo es trobe millor resposta que aquesta pel·lícula. Sí, crec que Rafael Nadal l'hauria de veure. Passe ara a endinsar-me en què és l'anàlisi d'aquest llargmetratge:
Malgrat tot el que havia sentit i escoltat sobre aquesta obra, la meua actitud era de reserva, però sobretot de desconfiança. El fenomen Barbie sempre ha estat un concepte allunyat de les meues pretensions. Encara menys, arribar a poder plantejar-me la seua influència social i el seu significat filosòfic. Supose que va influir el fet de pertànyer al gènere masculí i abraçar-me als estereotips que marcava la societat.
I és que aquest treball és enganyós perquè tot el seu interés i profunditat s'amaga sota un mantell de colors cridaners i de cervells ingenus i infantilitzats. No obstant això, perquè la pel·lícula em guanyara, he de confessar que no vaig haver d'esperar gaire. La primera escena ja em va semblar atractiva i divertida, amb eixe homenatge al monòlit de Kubrick i la seua intel·ligent analogia. Després la trama s'introdueix en un revenja al patriarcat, eixe sistema de domini institucionalitzat que manté la subordinació i invisibilització de les dones i que es troba a les estructures de la nostra societat (així ho pot comprovar Barbie quan viatja al "món real").
Des del meu punt de vista, aquest al·legat feminista n'és el punt fort. Especialment perquè recull el testimoni des de la mateixa autodestrucció del món femení —l'univers Barbie— per capgirar-lo i instrumentalitzar-lo com a arma llancívola contra un món fàl·lic i masculinitzat. També sap harmonitzar molt bé els tocs d'humor, els discursos filopolítics i els números musicals. Contràriament, crec que la cinta haguera guanyat amb uns minuts menys de metratge i amb l'exclusió d'algunes seqüències properes a l’insubstancial. Amb tot, aquest film entreté i convida a la reflexió, cosa que no és, de cap manera, fútil.
BARBIE. 2023. Estats Units. Color. 114 Min.
Direcció: Greta Gerwig
Intèrprets: Margot Robbie, Ryan Gosling, Will Ferrell, Emma Mackey, Simu Liu, America Ferrera, Kate McKinnon, Michael Cera, Alexandra Shipp, Issa Rae, Emerald Fennell, Ritu Arya, Ariana Greenblatt, Rhea Perlman, John Cena, Connor Swindells, Hari Nef, Sharon Rooney, Dua Lipa
Guió: Greta Gerwig, Noah Baumbach
Música: Mark Ronson, Andrew Wyatt. Canciones: Dua Lipa, Billie Eilish, Karol G
Fotografia: Rodrigo Prieto
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada