Aprendre a ser xiquets
Antonio Benaiges iva introduir a l'escola de Bañuelos de Bureba —on va ser destinat— una nova metodologia pedagògica centrada en el desenvolupament del pensament. La seua idea era que els xiquets aprengueren, primordialment, a ser xiquets. Eren temps convulsos, pròxims a l'esclat de la guerra civil, era evident que es presentava una empresa davant d’aquest professor català que va ser represaliat pel simple fet d'intentar promoure la justícia social.La posada en escena lluminosa de 1935 (que contrasta amb la grisor del 2010, amb Ariadna en la recerca del seu besavi) i la fantàstica interpretació d'Enric Auquer reforcen el màgim momento del descobriment de la saviesa i la bondat per part dels infants. La pel·lícula evoca de vegades "Soldados de Salamina", de David Trueba, pel que fa a la investigació d'un individu assassinat, així com a "La lengua de la mariposas", de José Luis Cuerda, en relació amb el personatge del mestre i el seu vincle amb els xiquets. Per descomptat, no comente això com un reprotxe, sinó més aviat com una observació. Lamentablement, durant temps de guerra, aquests esdeveniments es van repetir molt sovint.
D'altra banda, aquesta obra està estupendament construïda i és molt emotiva. El mar es converteix com a metàfora d’anhel i utopia per assolir la placidesa del benestar emocional. Una il·lusió, una alegria que fa que les xiquetes i els xiquets travessen un camí de riquesa i bonhomia culminat en la commovedora abraçada de tots ells amb el professor.
La cinta reflecteix les forces repressives del moment, és a dir: els milicians falangistes i el representant de l'església. Cosa que no es pot obviar, ja que van ser els executors del cop d'estat que tant de mal va fer posteriorment a la societat. Supose que n'hi haurà alguns que menysprearan aquest film argumentant que és "més del mateix i que a la guerra civil hi va haver maldats per ambdós bàndols". Considere que aquest pretex és absurd i malintencionat, amb l'únic propòsit d'enterrar la memòria de totes aquelles persones que van sacrificar vida per un món millor. Hem de recordar que gràcies a ells avui gaudim de més drets i llibertats. Que aquesta obra perdure com a llegat, record i homenatge a la seua valentia.
EL MAESTRO QUE PROMETIÓ EL MAR. 2023. Espanya. Color. 105 Min.
Direcció: Patricia Font
Intèrprets: Enric Auquer, Laia Costa, Luisa Gavasa, Ramón Agirre, Milo Taboada, Nicolás Calvo, Alba Hermoso, Gael Aparício, Alicia Reyero, Eduardo Ferrés, Alba Guilera, Gema Sala, Antonio Mora, Laura Conejero
Guió: Albert Val. Novela: Francesc Escribano
Música: Natasha Arizu del Valle
Fotografia: David Valldepérez
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada