Annabel Lee i els burros de palla
La felicitat —raó fonamental d'aquesta obra— és un desig intangible perseguit i mitificat al llarg de la història. Uns la consideren un somni factible (encara que només ho siga en moments determinats), altres com una utopia irrealitzable. Tot i això, sempre que es parla d'aquest estat de grata satisfacció, hi apareix la figura d'Abraham Maslow, que ens recorda que hem de prioritzar entre les necessitats humanes. Cao i Ma, la parella protagonista d'aquest film, mostren que la felicitat es pot generar des dels estrats més baixos de la piràmide. Ens fan veure que hi resideix el dia a dia, en una realitat que tenim davant i, lamentablement, ignorem. El retorn de les orenetes és un relat realista de la vida rural xinesa; una cultura jeràrquica, freda, distant i de costums arcaics que serveix de motor econòmic a la Xina urbana (l'abús d'autoritat s'hi fa palés). Ambdós personatges són expulsats de les seues respectives famílies (ell, un quart germà situat a l'escalafó més baix de la família; i ella, una discapacitada que ni tan sols pot tenir fills)—i obligats a contraure matrimoni. Malgrat això, de vegades, del no-res es crea el tot, i —com l'Annabel Lee del poema de Poe— la parella recrea l'amor incondicional i etern.
En una seqüència de la pel·lícula, Cao parla a Ma sobre els burros de palla: "Que bé que viuen els burros de palla. No han de pasturar, ningú no els mana...", admirant, desitjant i reivindicant la seua felicitat i llibertat: camí que tots dos forjaran en la seua utopia individual.
Senzilla, assossegada, minimalista en els petits detalls, allunyada del llenguatge comercial actual i amb una bellesa visual aclaparadora. Estimable film.
YIN RU CHEN YAN. 2022. Xina. Color. 131 Min.
Direcció: Li Ruijun
Intèrprets: Wu Renlin, Hai-Qing, Yang Guangrui, Zhao Dengping, Wang Cailan, Zeng Jiangui
Guió: Li Ruijun
Música: Peyman Yazdanian
Fotografia: Wang Weihua
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada