La lluita ímproba per l'amor
Visconti—adaptando la novel·la homònima de Dostoievsky— narra les trobades i els desacords del tàndem protagonista, una parella desemparada que viu de l'esperança —agafant-se-la com una taula de salvació— encara que les possibilitats de compliment siguen ínfimes. Éssers solitaris sota les ombres nocturnes i amb el fons paisatgístic d'una ciutat de províncies indeterminada italiana. A través d'aquest entorn desfilen diferents personatges que pertanyen tant a la marginalitat; la prostituta (Clara Camalai), la pobresa i la modernitat (ball amb música de Bill Halley). Contrastos que vaguen en un context opac, trist, ombrívol i opressiu, que desemboquen en la lluita ímproba per l'amor dels dos protagonistes, capaços de capgirar la utòpica meta d'un amor platònic mitjançant la perseverança i la fe entesa com a convenciment íntim i personal. Així, Mario (Marcello Mastroianni) no deixa de mirar per aconseguir l'amor de Natalia (Maria Schell) i aquesta, desorientada i insegura, espera amb afany la improbable arribada de "l'inquilí" (Jean Marais). Un patiment constant que esdevindrà un sensacional final on el triangle amorós despulla la seua ànima i la determinació de Natàlia ens donarà entendre els seus sentiments veritables
.
LE NOTTI BIANCHE. 1957. Itàlia. Blanc i negre. 97 Min.
Direcció: Luchino Visconti
Intèrprets: Maria Schell, Marcello Mastroianni, Jean Marais, Marcella Rovena, Maria Zanoli, Elena Fancera, Lanfranco Ceccarelli, Clara Calamai, Corrado Pani
Guió: Suso Cecchi d'Amico, Luchino Visconti. Novela: Fiódor Dostoyevski
Música: Nino Rota
Fotografia: Giuseppe Rotunno
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada